7 També ens va dir: “No construïu cases, ni sembreu camps, ni planteu vinyes, ni posseïu res d’això: habiteu en tendes tota la vida. Així viureu molts anys al país on residiu.”
8 Tant nosal-tres com les nostres dones i els nostres fills i filles hem obeït en tot el nostre pare Jehonadab, fill de Recab: no bevem vi mai de la vida,
9 ni construïm cases per a habitar-hi, ni posseïm vinyes ni camps ni sembradura;
10 i habitem en tendes per complir escrupolosament tot el que ens va manar Jehonadab, el nostre pare.
11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: “Entrem a Jerusalem i fugim de l’exèrcit dels caldeus i dels arameus.” Per això ara vivim a Jerusalem.
12 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
13 – Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Apreneu la lliçó d’una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor.