8 Tant nosal-tres com les nostres dones i els nostres fills i filles hem obeït en tot el nostre pare Jehonadab, fill de Recab: no bevem vi mai de la vida,
9 ni construïm cases per a habitar-hi, ni posseïm vinyes ni camps ni sembradura;
10 i habitem en tendes per complir escrupolosament tot el que ens va manar Jehonadab, el nostre pare.
11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: “Entrem a Jerusalem i fugim de l’exèrcit dels caldeus i dels arameus.” Per això ara vivim a Jerusalem.
12 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
13 – Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Apreneu la lliçó d’una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor.
14 Vegeu com es compleix l’ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no n’han begut mai, per no desobeir el seu pare. Jo, en canvi, no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no feu cas de mi.