9 ni construïm cases per a habitar-hi, ni posseïm vinyes ni camps ni sembradura;
10 i habitem en tendes per complir escrupolosament tot el que ens va manar Jehonadab, el nostre pare.
11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: “Entrem a Jerusalem i fugim de l’exèrcit dels caldeus i dels arameus.” Per això ara vivim a Jerusalem.
12 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
13 – Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Apreneu la lliçó d’una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor.
14 Vegeu com es compleix l’ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no n’han begut mai, per no desobeir el seu pare. Jo, en canvi, no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no feu cas de mi.
15 Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n’heu fet cas ni m’heu obeït.