2 Ni ell ni els seus oficials ni la gent del poble no van fer cas de les paraules que el Senyor els comunicava per boca del profeta Jeremies.
3 El rei Sedecies va encarregar a Jucal, fill de Xelemià, i a Sefanià, fill del sacerdot Maasseià, que diguessin al profeta Jeremies:– Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.
4 Jeremies anava i venia entre la gent: encara no l’havien tancat a la presó.
5 L’exèrcit del faraó havia sortit d’Egipte i, en tenir-ne notícia els caldeus que tenien assetjada Jerusalem, s’havien retirat.
6 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Jeremies. Li digué:
7 – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: “L’exèrcit del faraó, que s’havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se’n torna a Egipte, el seu país.
8 I els caldeus ja tornen per atacar aquesta ciutat: l’ocuparan i hi calaran foc.