4 Però, a tu, t’allibero de les cadenes que portes a les mans. Si et sembla bé d’acompanyar-me a Babilònia, vine, que jo m’ocuparé de tu. I si no et sembla bé, no vinguis. Tens tot el país per a anar on vulguis: vés allà on et sembli millor.
5 Com que Jeremies no es decidia a tornar-se’n, Nebuzaradan li va dir:– Vés amb Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, que el rei de Babilònia ha nomenat governador de les poblacions de Judà, i viu amb ell entre la gent. I si no, vés allà on et sembli millor.El cap de la guàrdia li donà provisions i li va fer un present, i el va acomiadar.
6 Jeremies se’n va anar, doncs, amb Guedalià, fill d’Ahicam, a Mispà, i va viure amb ell entre la gent que havia quedat al país.
7 Tots els oficials de les tropes que s’havien dispersat pels camps amb els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país Guedalià, fill d’Ahicam, i li havia confiat la gent pobra, homes, dones i infants que no havien estat deportats a Babilònia.
8 Llavors anaren a trobar-lo a Mispà juntament amb els seus homes. Eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan i Jonatan, fills de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, els fills d’Efai de Netofà i Jezaniahu, fill del maacatita.
9 Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:– No tingueu por de sotmetre-us als caldeus: quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia i tot us anirà bé.
10 Jo m’he de quedar a Mispà, a disposició dels caldeus que vinguin al nostre país. Vosaltres aneu a viure a les poblacions que ara són vostres: feu-hi collites de vi, blat i oli i emmagatzemeu-les.