5 Johanan, fill de Caréah, i els altres oficials s’endugueren tota la resta de Judà que havia tornat dels països on s’havien dispersat,
6 els homes, les dones, les criatures, les filles del rei i tots els qui Nebuzaradan, cap de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, i també el profeta Jeremies i Baruc, fill de Nerià.
7 Desobeint el Senyor, es van refugiar al país d’Egipte i arribaren a Dafne.
8 A Dafne, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
9 – En presència de la gent de Judà, agafa pedres grosses i enfonsa-les dins l’argila de la bòbila que hi ha a l’entrada del palau del faraó a Dafne.
10 Després digues-los: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo faré venir el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Sobre les pedres que aquí he enfonsat, jo hi col·locaré el seu tron, i ell hi estendrà el seu dosser.
11 Vindrà i vencerà el país d’Egipte: els destinats a morir, moriran; els destinats a la captivitat, seran fets captius; els destinats a l’espasa, moriran per l’espasa.