12 Faré que aquesta resta de Judà que es volgué encaminar cap a Egipte per anar a refugiar-s’hi desaparegui tota del país d’Egipte. Cauran víctimes de l’espasa o moriran de fam: des del més petit fins al més gran sucumbiran víctimes de la fam i l’espasa. Així es convertiran en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergo-nya.
13 Demanaré comptes als qui habiten al país d’Egipte, com vaig demanar comptes a Jerusalem, amb l’espasa, la fam i la pesta.
14 No s’escaparà ni fugirà ningú d’aquella resta de Judà que anà a refugiar-se al país d’Egipte, amb l’esperança de tornar al país de Judà. Ells es deleixen per tornar a viure-hi, però no hi tornaran, llevat d’algun escàpol.”
15 La gran multitud que vivia a Patrós, en terra d’Egipte, les dones presents en aquella gran assemblea i els homes que sabien que les seves dones cremaven ofrenes a altres déus, tots, uns i altres, van respondre a Jeremies:
16 – No et volem fer cas en això que ens has dit en nom del Senyor.
17 Complirem tot el que hem decidit: cremarem ofrenes i oferirem libacions a la Reina del cel, com van fer els nostres pares, els nostres reis i els nostres prohoms i com fèiem nosaltres a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem pa abundant, tot ens anava bé i no ens passava res de mal.
18 Però des que hem deixat de cremar ofrenes i oferir libacions a la Reina del cel, ens manca de tot i anem morint, víctimes de l’espasa o de la fam.