3 Senyor, tu vetlles per la veritat.Els has malferit, i no se’n senten;els has destrossat,i no volen aprendre la lliçó:la seva cara és més dura que la roca,no volen penedir-se.
4 Jo pensava:«Aquests són els més miserables,els qui desvariegen perquè no sabenquè vol el Senyor,què espera d’ells el seu Déu.
5 Aniré a parlar als de més amunt;aquests sabran què vol el Senyor,què espera d’ells el seu Déu.»Però tots ells havien trencatels lligams,s’havien llevat el jou.
6 Per això el lleó de la selvaels atacarà,els trossejarà el llop de l’estepa;un lleopard espia les seves vilesi destrossa tothom qui en surt;han acumulat infidelitats,han amuntegat apostasies.
7 «Com t’ho podria perdonar,Jerusalem?Els teus fills m’han abandonati juren pels qui no són déus.Després que els he saciat,cometen adulteri;es precipiten a les casesde prostitució.
8 Com cavalls que anessin moguts,sense fre,renillen darrere la dona del veí.
9 ¿No haig de demanar comptesper tot això?A un poble com aquest,¿no li haig de donarel que es mereix?Ho dic jo, el Senyor.