16 No deixeu que vagin sembradorsa Babilòniani els qui empunyen la falçen temps de sega.Davant l’espasa que devasta,que tothom torni al seu país,que fugi cadascú a la seva terra.
17 »Eren ovelles escampades,els d’Israel;uns lleons les van espantar.»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18 Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
19 »Faré tornar Israel a la seva pleta,perquè pasturi al Carmel i a Basani brostegi fins a saciar-seper les muntanyes d’Efraïmi de Galaad.
20 Aquells dies, per aquell temps,buscaran les culpes d’Israeli no hi seran,els pecats de Judà,i no els trobaran:jo perdonaré els qui faré sobreviure.Ho dic jo, el Senyor.
21 »Ataca el país de Merataim,vés a combatre contra elli contra els habitants de Pecod!Anorrea’ls, extermina’ls,fes el que t’he manat!Ho dic jo, el Senyor.
22 Se sent brogit de guerra en el país,hi ha una gran destrossa.