3 Des del nord l’ataca una nació,que converteix aquella terraen una solitud.No hi ha qui l’habiti:homes i bèsties en fugen,no en queda res.
4 »Aquells dies, aquells moments,els d’Israel i els de Judà,ho dic jo, el Senyor,vindran tot ploranta cercar el Senyor, el seu Déu.
5 Preguntaran el camí de Sió,i l’emprendran tot dient:“Anem a unir-nos al Senyoramb una aliança eterna,que no sigui mai oblidada.”
6 Eren ovelles perdudesels del meu poble,els seus pastors les esgarriavenper les muntanyes:elles anavend’una muntanya a un turó,s’oblidaven de la pleta.
7 Qui les trobava se les menjava,i els enemics deien:“No fem cap mal,perquè han pecat contra el Senyor.”I això que el Senyor havia estatcleda segura,esperança dels seus pares!
8 »Fugiu de Babilònia,sortiu del país dels caldeus,poseu-vos, com els bocs,davant el ramat.
9 Jo desvetllo des del país del nordun aplec de grans nacionsperquè ataquin Babilònia:formaran en ordre de batallai la prendran;les seves fletxessón com bons guerrers,que mai no tornenamb les mans buides.