7 Qui les trobava se les menjava,i els enemics deien:“No fem cap mal,perquè han pecat contra el Senyor.”I això que el Senyor havia estatcleda segura,esperança dels seus pares!
8 »Fugiu de Babilònia,sortiu del país dels caldeus,poseu-vos, com els bocs,davant el ramat.
9 Jo desvetllo des del país del nordun aplec de grans nacionsperquè ataquin Babilònia:formaran en ordre de batallai la prendran;les seves fletxessón com bons guerrers,que mai no tornenamb les mans buides.
10 La terra dels caldeus serà un botí,els qui la saquegin quedaran tips.Ho dic jo, el Senyor.
11 ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,espoliadors de la meva heretat?¿Us posareu grassoscom la vedella quan trilla,renillareu com els corsers?
12 La vostra mare està tota avergonyida,està humiliada la qui us ha infantat:sereu l’última de les nacions,un desert, un ermot, una estepa.
13 La indignació del Senyordeixarà Babilònia desoladai deshabitada:tothom qui hi passaràquedarà esbalaïti es riurà de la seva desfeta.