13 Babilònia, que vius vora un gran riu,plena de tresors:ets com un teixit que arriba al final,a punt que en tallin l’ordit.
14 T’ho juro per mi mateix,jo, el Senyor de l’univers:T’ompliré d’una munió d’homes,nombrosos com llagostes,i cantaran sobre teucom qui trepitja raïm.»
15 El Senyor ha fet la terraamb el seu poder,amb la seva saviesasosté els continents;ha desplegat el celamb la seva intel·ligència.
16 Quan fa sentir el seu tro,hi ha remor d’aigua dalt al cel;fa pujar els núvolsdes de l’extrem de la terra,amb els llamps desferma la pluja,fa sortir els ventsdels seus amagatalls.
17 A tots els manca senderi:els argenters s’avergonyirandels seus ídols,perquè allò que han fosés mentida, no té alè;
18 són coses absurdes,un autèntic engany.Desapareixeran quan el Senyordemanarà comptes.
19 Ell és la possessió del poble de Jacob,no s’assembla a aquests ídols:és el creador de tot,la part destinada a la seva heretat.El seu nom és«Senyor de l’univers».