11 La teva indignació, Senyor,m’omple fins a dalt;no la puc suportar més.Aboca-la sobre els infantsa les placesi sobre les colles de joves.«Faran captius el marit i la muller,i fins els vells carregats d’anys.
12 Les seves cases passaran a d’altres,amb els seus camps i les seves dones.Ben cert, aixecaré la màcontra els habitants del país.Ho dic jo, el Senyor.
13 Perquè, des dels petitsfins als més grans,tots van darrere de guanys injustos;des del profeta fins al sacerdot,tots són uns estafadors.
14 Aviat troben remeiper a la ferida del meu poble.Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”,quan res no va bé!
15 El seu comportament és detestablei han hagut d’avergonyir-se’n,ells que no s’avergonyeixen de resi desconeixen el rubor.Doncs bé, cauran igual que els altres,ensopegaran a l’hora del càstig.»Ho diu el Senyor.
16 Això us recomana el Senyor:«Atureu-vos a mirar per on aneu,pregunteu, entre els camins fressats,quin és el bo.Seguiu-lo i trobareu repòs.Però ells responen:“No el seguirem!”
17 Us he posat sentinelles que criden:“Escolteu els tocs d’alerta!”Però ells diuen:“No els volem escoltar!”