16 »I tu no intercedeixis més a favor d’aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè no t’escoltaré.
17 ¿No veus què estan fent a les viles de Judà i per les places de Jerusalem?
18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m’irriten vessant libacions a altres déus.
19 Però, per ventura m’ofenen a mi? ¿No es fan mal més aviat a ells mateixos, per a vergonya seva? Ho dic jo, el Senyor.
20 Per tant, això us faig saber jo, el Senyor Déu: La meva indignació s’abocarà damunt aquest lloc, damunt els homes i les bèsties, damunt els arbres dels camps i els fruits de la terra. Serà un foc que no s’apagarà.
21 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Ja podeu menjar la carn dels animals oferts en holocaust com mengeu la dels altres sacrificis!
22 Als vostres pares, el dia que els vaig fer sortir d’Egipte, no els vaig dir res d’holocaustos i sacrificis, no els en vaig prescriure cap.