19 Però, per ventura m’ofenen a mi? ¿No es fan mal més aviat a ells mateixos, per a vergonya seva? Ho dic jo, el Senyor.
20 Per tant, això us faig saber jo, el Senyor Déu: La meva indignació s’abocarà damunt aquest lloc, damunt els homes i les bèsties, damunt els arbres dels camps i els fruits de la terra. Serà un foc que no s’apagarà.
21 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Ja podeu menjar la carn dels animals oferts en holocaust com mengeu la dels altres sacrificis!
22 Als vostres pares, el dia que els vaig fer sortir d’Egipte, no els vaig dir res d’holocaustos i sacrificis, no els en vaig prescriure cap.
23 El precepte que els vaig donar era aquest: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.’
24 Però ells no em van escoltar ni van fer cas de mi: van seguir el seu propi parer, sortit del seu cor obstinat i pervers; em van donar l’esquena, i no la cara.
25 Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes.