15 Esperàvem la pau, però res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.
16 Des de Dan se sentel bufec dels seus cavalls;el renill dels seus corsersfa estremir tota la terra;entren a devorar tot el país,les ciutats i els seus habitants.
17 «Us envio serps verinoses.Contra elles, no hi valen encanteris:tingueu per cert que us picaran.Ho dic jo, el Senyor.»
18 Un somriure forçatamaga el meu dolor,el meu cor està malalt.
19 El plany del meu poble se sentdes de terres llunyanes:«El Senyor, ja no és a Sió?El seu Rei, ja no hi és?»«Per què m’irritavenamb les seves estàtues,amb els ídols estrangers?»
20 Ha passat la collita,s’ha acabat l’estiu,però nosaltresno hem vist la salvació.
21 Estic destrossatpel desastre del meu poble.Quina negror! La basarda m’atueix.