17 «Us envio serps verinoses.Contra elles, no hi valen encanteris:tingueu per cert que us picaran.Ho dic jo, el Senyor.»
18 Un somriure forçatamaga el meu dolor,el meu cor està malalt.
19 El plany del meu poble se sentdes de terres llunyanes:«El Senyor, ja no és a Sió?El seu Rei, ja no hi és?»«Per què m’irritavenamb les seves estàtues,amb els ídols estrangers?»
20 Ha passat la collita,s’ha acabat l’estiu,però nosaltresno hem vist la salvació.
21 Estic destrossatpel desastre del meu poble.Quina negror! La basarda m’atueix.
22 ¿No hi ha bàlsam a Galaad?¿No hi ha allí ningúcapaç de curar-me?Per què no es tanca maila ferida del meu poble?
23 Oh, si tingués al cap una deu d’aiguai una font de llàgrimes als ulls!Ploraria nit i diaper les víctimes del meu poble.