3 Els qui quedaran d’aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
4 «Digues-los: Això pregunta el Senyor:Els qui cauen, no s’aixequen?Els qui es desencaminen,no tornen enrere?
5 Per què, doncs, aquest pobleva fora de camí?Per què Jerusalemva sempre desencaminada?S’aferren a falòrnies,es neguen a tornar enrere.
6 He escoltat atentament:és insostenible el seu parlar;ningú no es penedeixde la seva maldatni es pregunta pel que ha fet.Tots continuen la seva cursacom cavalls llançats a la batalla.
7 En el cel, la cigonyaconeix el temps d’emigrar;la tórtora, la grua i l’orenetaretornen quan n’és el temps;però el meu poble no coneixels decrets del Senyor.
8 Com podeu dir que sou savis,que teniu la Llei del Senyor?La ploma mentidera dels escribestan sols ha dut la mentida.
9 Els savis se senten avergonyits,s’espanten, estan atrapats.Si refusen la paraula del Senyor,quina saviesa els queda?