7 En el cel, la cigonyaconeix el temps d’emigrar;la tórtora, la grua i l’orenetaretornen quan n’és el temps;però el meu poble no coneixels decrets del Senyor.
8 Com podeu dir que sou savis,que teniu la Llei del Senyor?La ploma mentidera dels escribestan sols ha dut la mentida.
9 Els savis se senten avergonyits,s’espanten, estan atrapats.Si refusen la paraula del Senyor,quina saviesa els queda?
10 »Per això donaré a d’altresles seves dones,i els seus camps a uns nous amos;perquè, des dels petitsfins als més grans,tots van darrere de guanys injustos;des del profeta fins al sacerdot,tots són uns estafadors.
11 Aviat troben remeiper a la ferida del meu poble.Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”,quan res no va bé!
12 El seu comportament és detestablei han hagut d’avergonyir-se’n,ells que no s’avergonyeixen de resi desconeixen el rubor.Doncs bé, cauran igual que els altres,ensopegaran a l’hora del càstig.Ho diu el Senyor.
13 »Quan vull collir-ne els fruits,no hi ha raïms als cepsni figues a les figueres.S’ha marcit el seu fullatge:els posaré en mans dels qui passen.Ho dic jo, el Senyor.»