9 Els savis se senten avergonyits,s’espanten, estan atrapats.Si refusen la paraula del Senyor,quina saviesa els queda?
10 »Per això donaré a d’altresles seves dones,i els seus camps a uns nous amos;perquè, des dels petitsfins als més grans,tots van darrere de guanys injustos;des del profeta fins al sacerdot,tots són uns estafadors.
11 Aviat troben remeiper a la ferida del meu poble.Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”,quan res no va bé!
12 El seu comportament és detestablei han hagut d’avergonyir-se’n,ells que no s’avergonyeixen de resi desconeixen el rubor.Doncs bé, cauran igual que els altres,ensopegaran a l’hora del càstig.Ho diu el Senyor.
13 »Quan vull collir-ne els fruits,no hi ha raïms als cepsni figues a les figueres.S’ha marcit el seu fullatge:els posaré en mans dels qui passen.Ho dic jo, el Senyor.»
14 Què hi fem, aquí asseguts?Aplegueu la gent,entrem a les ciutats fortificadesi no ens en moguem:el Senyor, el nostre Déu,vol que no en sortim,i ens fa beure aigua emmetzinada,perquè hem pecat contra ell.
15 Esperàvem la pau, però res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.