3 Guardeu-vos els uns dels altres,no us fieu dels vostres germans,que els germans van per fer travetes,i els companyssón marxants de calúmnies.
4 Tothom enganya el seu veí,no diuen la veritat;han avesat la llengua a dir mentides;de tant de fer mal, ni força tenen
5 per a convertir-se.Pillatge i més pillatge,estafa i més estafa:no em volen conèixer.Ho dic jo, el Senyor.»
6 Per això diu el Senyor de l’univers:«Jo els passaré pel foc de la fornal;només aixípodré depurar el meu poble.
7 La seva llengua és una fletxa mortal,tots duen l’engany als llavis:parlen amablementamb els companys,però per dintrevan amb ganes d’enxampar-los.
8 No els haig de demanar comptesper tot això?A un poble com aquest,¿no li haig de donar el que es mereix?Ho dic jo, el Senyor.»
9 Ploraré i gemegaréper les muntanyes,entonaré una complantapels pasturatges de l’estepa:els han cremat, i ningú no hi passa,no s’hi sent belar cap ramat;des dels ocells fins al bestiar,tots s’han dispersat i han fugit.