5 Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
6 Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.
7 El Senyor li preguntà:– I tu, d’on véns?Ell respongué:– De fer voltes per la terra i recórrer-la.
8 El Senyor li va dir:– ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
9 L’Acusador va contestar:– ¿És que Job reverencia Déu de franc?
10 ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra.
11 Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara!