1 Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
2 ¿No rebrà resposta, aquest que parla tant?¿Haurem de donar la raó al més xerraire?
3 ¿Vols deixar tothom bocabadatamb la teva xerrameca?¿Vols riure’t dels altres sense que ningú et contradigui?
4 Tu has dit: «Jo jugo net,no em pots reprotxar res.»
5 Tant de bo que Déu parlésper contestar-te ara mateix
6 i posés al teu davant els secrets de la saviesaque fascinen els més entesos!Llavors sabries que Déu passa per altbona part dels teus pecats.
7 ¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu?¿Has descobert la perfecció del Totpoderós?
8 Com t’ho faràs, si és més alta que el cel?Què en pots saber,si és més fonda que el país dels morts,
9 si és més llarga que la terrai més ampla que la mar?
10 Quan Déu passa i et detéi et porta al tribunal,qui li ho pot impedir?
11 Ell coneix els mentidersi no s’ha d’esforçar per veure la maldat.
12 L’insensat posarà senyel dia que un ase salvatge es deixi domesticar.
13 Si adreces el teu cor a Déui alces les mans cap a ell,
14 si les neteges de tota culpai no aculls la malícia a casa teva,
15 llavors aixecaràs el front net de pecati et mantindràs ferm, res no et farà por.
16 Oblidaràs les teves penes,seran com record d’aigua passada.
17 La teva vida lluirà més que el migdia,la fosca es tornarà com un matí.
18 Viuràs segur i ple d’esperança;et sabrà greu el que vas fer, però dormiràs en pau.
19 Ningú no destorbarà el teu descansi molts et diran coses boniques.
20 Però els ulls dels impius es consumeixeni no troben refugi enlloc.La mort és la seva única esperança.