1 L’home neix de les entranyes de la mare,viu un instant i s’atipa de neguits.
2 S’obre com les flors i es marceix,passa com una ombra i no s’atura.
3 Però tu no deixes de sotjar-lo.I a mi em fas acudir al teu judici.
4 Qui trobaria res de puren el qui neix impur?Ningú!
5 Si ets tu qui fixes els dies de l’homei el nombre dels seus mesosi li marques una fita que no pot ultrapassar,
6 deixa’l viure tranquilfins que acabi la jornada.
7 L’arbre conserva una esperança:si el tallen, torna a brotar,no para de treure llucs.