13 Tant de bo que m’amaguessis al país dels mortsfins que passés el teu enuig,i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
14 Però, ¿pot un mort tornar a la vida?Jo suportaria un temps de feixuguesafins que m’arribés el relleu!
15 Em cridaries, i jo et respondria,miraries amb afecte l’obra de les teves mans.
16 Ni que ara comptis els meus passos,llavors no et fixaries en els meus pecats:
17 tancaries dins un sac la meva falta,amagaries la meva culpa.
18 Les muntanyes cauen i s’esberlen,les roques llisquen del lloc on són,
19 l’aigua es menja les pedresi obre córrecs als camps.Així desfàs l’esperança de l’home.