16 Ni que ara comptis els meus passos,llavors no et fixaries en els meus pecats:
17 tancaries dins un sac la meva falta,amagaries la meva culpa.
18 Les muntanyes cauen i s’esberlen,les roques llisquen del lloc on són,
19 l’aigua es menja les pedresi obre córrecs als camps.Així desfàs l’esperança de l’home.
20 El destrosses per sempre i se’n va,el desfigures i el llances fora.
21 Si els seus fills són honorats, no ho sabrà mai;tampoc no sabrà si els humilien.
22 Només sent el seu dolor,només plany la pròpia sort.