2 De coses així, n’he sentides massa:no es pot aguantar el vostre consol.
3 Quan acabareu de dir coses sense solta?Què us obliga a replicar-me?
4 Si us trobéssiu en el meu cas,jo també parlaria com vosaltres:us faria un gran sermómovent, comprensiu, el cap.
5 Us consolaria amb bones paraules,m’afanyaria a dar-vos conhort.
6 Però si parlo, continuo sofrint,i si callo, què m’estalvio?
7 Ara Déu m’ha deixat abatut,m’ha pres els qui m’envoltaven,
8 m’ha marcat la cara d’arruguesque testimonien contra mi,i el cos, aflaquit, m’acusa.