26 I, després que m’arrenquin la pelli em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
27 Jo mateix el contemplaré,el veuran els meus ulls, no els d’un altre:el meu cor se’n deleix dintre meu.
28 Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?»Però quina raó trobeu en mi per a acusar-me?
29 Compte, que l’espasa no us atrapi,perquè seria la pena que mereixeu.Sapigueu que hi ha algú que jutja!