8 Déu m’ha barrat el camí, i no puc passar:omple de tenebra les meves rutes.
9 M’ha despullat d’allò que m’honorava,m’ha llevat la corona del prestigi.
10 Em soscava per tots cantons i trontollo,arrenca, com un arbre, la meva esperança.
11 Arbora contra mi el seu enuig,em tracta com si fos un enemic.
12 Les seves tropes arriben totes juntes,construeixen terraplens per atacar-me,acampen encerclant la meva tenda.
13 Déu allunya de mi els meus germans,els coneguts em tracten com un foraster;
14 ja no em visiten els amics,els parents s’han oblidat de mi.