6 Llavors el Senyor digué a l’Acusador:– El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.
7 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.
8 Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.
9 La seva dona li deia:– ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada!
10 Job li va respondre:– Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals?Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
11 Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.
12 Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.