1 Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
2 Em poses neguitósi se m’acaba la paciència.
3 La teva reprensió m’insulta,però la meva raó m’inspira la resposta.
4 ¿No saps que des de sempre,d’ençà que hi ha homes a la terra,
5 és breu l’alegria dels malvats,i el goig de l’impiu dura un instant?
6 Ni que sigui alt fins al celi el seu cap arribi als núvols,