19 ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!
20 Que vegi ell mateix el seu fracàsi tasti la indignació del Totpoderós!
21 Què li importa el que passi després d’ellquan s’hagin acabat els seus dies?
22 ¿Qui pot donar lliçons a Déu,a aquell qui judica en les altures?
23 L’un mor en plena salut,ben tranquil, sense neguits,
24 amb el ventre tot llustrósi amb el moll dels ossos tendre.
25 I l’altre mor amargat,sense tastar mai el goig.