16 era el pare dels pobresi l’advocat dels estrangers.
17 Jo trencava les barres del malvati li treia la presa de les dents.
18 Pensava: «Moriré dintre el meu niu,amb tants dies com grans de sorra.
19 Tinc les arrels plantades vora l’aigua,la rosada fa nit a les meves branques.
20 El meu prestigi augmenta i es renova,em rejoveneixo com un arc tensat.»
21 Tothom m’escoltava amb atenció,acollien en silenci el meu consell.
22 Ningú no objectava res al que jo deia,el meu discurs els amarava gota a gota.