18 Pensava: «Moriré dintre el meu niu,amb tants dies com grans de sorra.
19 Tinc les arrels plantades vora l’aigua,la rosada fa nit a les meves branques.
20 El meu prestigi augmenta i es renova,em rejoveneixo com un arc tensat.»
21 Tothom m’escoltava amb atenció,acollien en silenci el meu consell.
22 Ningú no objectava res al que jo deia,el meu discurs els amarava gota a gota.
23 M’esperaven com s’espera la pluja,com qui es deleix pels ruixats de primavera.
24 Jo somreia als qui no tenien confiança,la llum de la meva mirada els sostenia.