19 Tinc les arrels plantades vora l’aigua,la rosada fa nit a les meves branques.
20 El meu prestigi augmenta i es renova,em rejoveneixo com un arc tensat.»
21 Tothom m’escoltava amb atenció,acollien en silenci el meu consell.
22 Ningú no objectava res al que jo deia,el meu discurs els amarava gota a gota.
23 M’esperaven com s’espera la pluja,com qui es deleix pels ruixats de primavera.
24 Jo somreia als qui no tenien confiança,la llum de la meva mirada els sostenia.
25 Era el seu cabdill i els mostrava el camí,seia com un rei entre la tropa,jo, el consolador dels afligits.