11 Com que Déu m’afebleix i m’humiliano es refrenen davant meu.
12 Al meu costat s’alça una xusmaque em fa la travetai envesteix contra mi per perdre’m.
13 Em tallen la retiradai busquen la meva ruïna:no cal que ningú els ajudi!
14 Irrompen com per la bretxa d’un mur,s’esmunyen entre l’enderroc.
15 El terror es gira contra mi,s’enduu, com el vent, la meva pau;el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
16 Mentrestant la vida se m’escapa,els dies d’aflicció s’apoderen de mi.
17 La nit em mina els ossos,el dolor que em rosega no dorm.