18 La pell em tiba amb violència,m’estreny com el coll d’una túnica.
19 Déu m’ha llançat al fangi jo m’he tornat pols i cendra.
20 Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.Estic davant teu, tu veus el que em passa.
21 T’has tornat cruel envers mi,m’empaites amb la força de la teva mà.
22 Em carregues a la gropa del venti em sacseja la tempesta.
23 Sé que em portes a la mort,el lloc reservat a tots els vivents.
24 ¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?¿A qui no fa cridar auxili el dolor?