5 Però quan veié que els tres amics de Job ja no sabien què respondre, es va indignar.
6 Elihú, fill de Baraquel, el buzita, va prendre la paraula i digué:Jo sóc jove i vosaltres ja sou vells;per això he dubtat i he tingut pord’exposar les meves reflexions.
7 Jo em creia que parlaria l’edati que els molts anys mostrarien saviesa.
8 Però el que fa intel·ligent l’homeés l’alè, el buf del Totpoderós.
9 Ni l’edat garanteix la saviesani la vellesa fa entendre el que és just.
10 Per això dic: «Escolteu-me,també jo vull exposar les meves reflexions.»
11 Jo estava atent a les vostres paraules,escoltava els vostres arguments,el raonament que anàveu exposant.