17 Tu, que t’acalores sota els vestitsquan el vent del sud escalfa la terra,
18 ¿has ajudat Déu a forjar el cel blau,sòlid com un mirall de bronze?
19 Ensenya’ns què li hem de dir!Però si no podem dir res de la fosca estant!
20 Quan jo parlo, ¿l’ha d’informar algú?¿Li han de fer saber que un altre parla?
21 Tot d’una no es veu el solque s’amaga entre els núvols,però arriba el vent i els escombra.
22 Del nord ve la llum dauradai envolta Déu de terrible majestat.
23 No podem abastar el Totpoderós,immens en força i justícia;ell, ric en bondat,no viola mai el dret.