13 L’ala de l’estruç bat alegrementamb plomes maternals com de cigonya,
14 però abandona els ous per terraperquè els escalfi la pols.
15 No pensa que els poden trepitjar,que els pot esclafar qualsevol fera.
16 Abandona els petits com si no fossin seus,tant li fa que el seu treball resulti inútil.
17 És que jo l’he privat de saviesa,no li ha tocat gens d’enteniment.
18 Però, quan s’alça i es posa a córrer,es riu del cavall i del genet.
19 ¿Dónes tu la força al cavall,li vesteixes el coll amb la crinera,