2 Reconec que tu ho pots tot,que no t’és impossible cap projecte.
3 Tu has dit:«¿Qui és aquest per a enfosquir els meus planssense cap coneixement?»És cert! He parlat en la ignorànciade coses grans que no puc entendre.
4 Has dit encara:«Escolta’m, doncs, i et parlaré;jo et preguntaré i tu m’instruiràs.»
5 Jo només et coneixia d’oïda,però ara t’he vist amb els meus ulls.
6 Per això ara em retracto,penedit sobre la pols i la cendra.
7 Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué:– Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
8 Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedeixi per vosaltres. Només en atenció a Job us perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell.