5 Qualsevol famolenc se’ls menja la collita,els l’agafa fins i tot d’entre els cards;la maldat els xucla tot el que tenen.
6 No! La misèria de l’homeno surt pas de la terra,la pena no li ve de fora:
7 se la forja ell mateix,com les guspires salten del foc.
8 Jo, de tu, m’adreçaria a Déu,posaria a les seves mans la meva causa.
9 Ell fa coses grans, inabastables,meravelles que ni es poden comptar.
10 Dóna la pluja a la terra,reparteix l’aigua pels camps.
11 Enalteix els humils,posa en lloc segur els afligits.