1 Job va replicar:
2 Tant de bo que es poguessin pesarla meva ràbia i el meu infortunii els posessin plegats a les balances!
3 Serien més feixucs que la sorra de la mar.Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.
4 Tinc clavades les fletxes del Totpoderósi el meu esperit en xucla el verí.Els terrors de Déu m’encerclen,disposats en ordre de batalla.
5 ¿Brama l’ase vora l’herba tendra?¿Mugeix el bou davant el seu farratge?