2 Tant de bo que es poguessin pesarla meva ràbia i el meu infortunii els posessin plegats a les balances!
3 Serien més feixucs que la sorra de la mar.Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.
4 Tinc clavades les fletxes del Totpoderósi el meu esperit en xucla el verí.Els terrors de Déu m’encerclen,disposats en ordre de batalla.
5 ¿Brama l’ase vora l’herba tendra?¿Mugeix el bou davant el seu farratge?
6 ¿Es pot menjar sense sal una vianda?¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?
7 Jo no vull ni tocar la meva pena,aquest menjar meu repugnant.
8 Tant de bo que es complís el meu preci Déu satisfés el meu desig: