14 tu m’aterreixes amb somnis,m’esveres amb visions nocturnes.
15 Valdria més que m’escanyessis!M’estimo més la mort que els propis ossos.
16 N’estic tip, no he de viure pas per sempre.Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf.
17 Què és l’home perquè en facis tant de casi no el perdis mai de vista,
18 vigilant-lo dia rere dia,escorcollant-lo a cada instant?
19 Quan acabaràs d’espiar-me?Quan deixaràs que, almenys,pugui empassar-me la saliva?
20 Què et pot fer el meu pecat, espieta dels homes?Per què sóc el sac dels cops?En què et resulto una càrrega?