6 Els meus dies passen volant,més ràpids que la llançadora,i no em queda gens de fil;se m’ha acabat l’esperança.
7 Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
8 Si tu em mires, no em veuràs;posaràs els ulls en mi i no hi seré.
9 Com un núvol que passa i es desfà,així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja!
10 No torna altra vegada a casa seva,no el veuran mai més els seus.
11 Però ara jo no vull callar.Amb l’esperit afligit,amb el cor ple d’angoixa,parlaré per queixar-me.
12 ¿És que sóc l’Oceà o el Drac de la marperquè em posis una guàrdia?