13 També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu;així s’acaba l’esperança de l’impiu.
14 La seva confiança s’esfondra,s’aguanta en una teranyina:
15 s’hi arrepenja, però li falla;s’hi aferra, però no el sosté.
16 L’arbre frondós plantat a la solanacobreix el jardí amb el seu brancatge,
17 les arrels s’entrellacen amb les roquesi exploren els forats de les pedres;
18 però si l’arrenqueu de la terra,ningú no podrà dir que l’hagi vist.
19 Així és també el goig de l’impiu:al lloc on era, altres hi arrelen.