16 L’arbre frondós plantat a la solanacobreix el jardí amb el seu brancatge,
17 les arrels s’entrellacen amb les roquesi exploren els forats de les pedres;
18 però si l’arrenqueu de la terra,ningú no podrà dir que l’hagi vist.
19 Així és també el goig de l’impiu:al lloc on era, altres hi arrelen.
20 Déu no rebutja l’home honratni enforteix la mà dels malfactors.
21 Ell t’omplirà encara la boca de rialles,i els llavis, de crits d’alegria.
22 Els qui t’odien quedaran avergonyits,la casa dels impius s’esvairà.