1 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué:
2 – Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
3 Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor.
4 Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar.Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit.
6 Se li va acostar el capità i li va dir:– Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
7 Els mariners es van dir entre ells:– Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
8 Llavors li digueren:– Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?
9 Jonàs respongué:– Sóc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra.
10 I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren:– Com és que has fet això!
11 Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar:– Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi?
12 Ell respongué:– Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva.
13 Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més.
14 Llavors van pregar al Senyor:– Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols.
15 Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
16 Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences.