1 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué:
2 – Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
3 Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor.
4 Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar.Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit.
6 Se li va acostar el capità i li va dir:– Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
7 Els mariners es van dir entre ells:– Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.